Literatura

L’escriptora va comentar la seva primera novel·la amb els lectors al club de lectura del ‘Quadern’

Com fan els organismes oficials, les empreses del sistema (econòmic), suposadament serioses, ho diuen tot de maneres absurdes i pedants

Potser als estats no els convé atiar demandes interiors, però menys encara llançar el missatge que no hi ha res a pelar

El llibre avorreix amb les obvietats sobre les meravelles tan meravelloses de Nova York i les meravelles tan meravelloses de Barcelona

La protagonista és una mare que comença a preguntar-se sobre les seves angoixes i s’adona que tot allò que teòricament li dona seguretat l’empresona encara més i la immobilitza

No se sap qui va formular primer el concepte, però la idea associada a ‘els altres catalans’ de Candel, del qual se’n commemora el naixement, és un invent de Josep Benet, consensuada amb el PSUC i la Convergència Democràtica primigènia

Si vol ser viva, la identitat no pot estar estancada, ha de ser una construcció col·lectiva, oberta i dinàmica

Autoinvestit comissari de l’Any Candel, l’autor fa un portentós exercici d’escriptura subjectivista at sense alliberar-se de les opcions sociopolítiques de qui l’escriu

L’autora dibuixa una terra tan descuidada de la sort en les inundacions del 57 a València que sembla el raval de qualsevol pel·lícula del neorealisme italià

Antoine Compagnon esbrina què tenen en comú els estils tardans d’un músic com Beethoven o un pintor com Rembrandt

El llibre pot transmetre la sensació que l’autora ha produït aquella literatura de quan et bequen en una caseta solitària

L’autor tona a la ficció després d’haver-se centrat en l’estudi de diverses facetes del nacionalisme català

Coincideix la publicació de dues grans obres del filòsof francès, ‘Retorn a Reims’ i ‘Vida, vellesa i mort d’una dona de poble’, en què el filòsof francès fa un retrat de la seva família mentre escriu un tractat sociològic

‘Sis escriptors catalans’, de Narcís Garolera, té perspicàcia, saber, capacitat crítica, rigor filològic, bon gust i bella escriptura

Escrit just els anys anteriors al confinament pandèmic, quan ja feia temps que s’havia estès el miŀlenarisme climàtic, aquest recull té el do de l’oportunitat

Les dades sobre la salut de la llengua revelen que el català vol alguna cosa més que una minsa majoria parlamentària

És el segon llibre de contes del poeta després d’estrenar-se en el gènere amb ‘Tot als deu’

Paraules de lúcida verbositat d’un segle que ens va ensenyar a pensar i sentir sota la llum de la raó i les raons de les ions

María José Ribas, amb ‘Forasters’, enregistra el camí i ens condueix a un foc final enmig de la nit que recorda Rosselló-Pòrcel en ironia còmplice

L’autora té un univers propi i un llenguatge d’allò més suggeridor

Si les coses agafen aquest tomb, al final la literatura serà com una col·lecció de fulls parroquials, força avorrida